viernes, 6 de marzo de 2009

Fins quin punt l’autoestima és la responsable de la nostra felicitat?

L'autoestima és l'opinió emocional profunda que els individus tenen de si mateixos, i que sobrepassa en les seves causes la racionalització i la lògica d'aquest individu, també es pot expressar com l'amor que tenim cap a nosaltres mateixos.
Aquesta pot ser més responsable de la nostra felicitat del que nosaltres pensem, sentir-nos agusts amb nosaltres mateixos pot arribar a fer que aconseguim coses que si estiguéssim desmotivats ni hi pensaríem. Si tenim baixa l’autoestima no solament és nota en el nostre comportament, sinó també en el de les altres persones cap a la nostra persona.
Aquest sentiment pot variar segons l’acció que fem, que escoltem o el que esta passant a la nostra vida, escoltar una cançó alegre a primera hora del dia ens pot alegrar fins que ens acostem per la nit, si estem enamorats estem alegres totes les hores i si hi ha una baralla amb la persona estimada pot fer que estiguem molt trists, i fins i tot plorar.
No solament té una part important a les relacions entre dos persones, també tenir una autoestima alta pot fer que ens agafin a un lloc de treball abans que a altra persona pot més qualificada però , per així dir-ho, “sense sang”.

viernes, 13 de febrero de 2009

Per què ens enamorem?

El significat més universal que entenem per amor ho exposa Gottfried Leibniz en una frase, «amar es encontrar en la felicidad de otro tu propia felicidad».És passió, sentiment, són ganes de veure a la persona per la que daries tot el que tinguessis, això és l’amor.

De per què ens enamorem no hi ha una resposta clara, hi ha unes persones que creuen que és per no trobar-nos sols, per l’anima o simplement per que a de passar. Hi ha diferents tipus d’enamoraments, l’anomena’t amor a primera vista o el que es va creant entre dues persones amb el llarg del temps. Per què ens enamorem no és por saber però quan si, notem quan estem enamorats quan pensem a totes hores en la persones que amem i ens tornem “imbècils”, ja que amb qualsevol tonteria que hi faci ja ens rèiem o quan ens diu alguna cosa ens posem com tomàquets.

L’amor? És el concepte menys clar que hi ha de quin és el seu significat però és el sentiment més fort que podem tenir a una persona, importa més que els diners o que els estudis si aquest és de veritat.

jueves, 15 de enero de 2009

Coneixem els nostres contemporanis...

1)
-teniu la fulla poruga
- sou més fines que la userda
- cap al mar vincleu el cos
- Vinyes que dieu adéu
- Dins del cep s'adorm la tarda

Crec que predomina el color verd per que aquest és el color de l'esperança, i això es el que vol expressar al poema.
Si crec que els colors influeixen a les persones, segons el color que portes o que veus ets sents més alegre, actiu o pel contrari desanimat.

2)
Tracta d'una ciutat que esta ja acabada i en ruïnes i el poeta és despedeix d'aquesta, i diu que espera com una altre ciutat nova es construeix en aquest mateix lloc.

lunes, 5 de enero de 2009

Modernitat

La relació que hi ha entre el poema i la vida de Georges Guynemer es que el poema esta escrit en forma de brisa d'aire i de cel, i Gyunemer va ser un aviador.
Els aspectes futuristics són els tramvies, l'aeropla, l'adroguer i la forma que te el text (sense cap ordre).

jueves, 11 de diciembre de 2008

La reinserció de presos a la societat

Com tots sabem, hi ha un programa de reinserció de presos a la societat, dels presos que no tenen perill de reincidir, encara que això pot passar. Aquest programa tracta de fer que els presos menys violents puguin aconseguir un treball i un habitatge, això si, estant sempre vigilats.
Aquest programa no es una mala idea per que encara que hi ha molts presos, violadors, assassins, ..etcètera, que no deurien sortir per no causar perill a la població n’hi ha d’uns altres que si podrien viure entre la gent normal, vull dir normal per que no han causat cap delicte, sense molestar-la.
Hi ha gent que pensa que tota aquesta gent que entra a la presó no hi hauria que sortir mai, jo crec que no deixant sortir als menys perillosos no s’aconseguiria rés amb aquesta gent, tota persona, dintre d’un límit, te que tenir la seva segona possibilitat i així fer que hi pensin en el que han fet per no tornar-ho a fer.
Aquesta proposta de la reinserció m’agrada i tindria que continuar endavant i rehabilitar a els presos sense possibilitat a reincidir, mai als violents.

miércoles, 10 de diciembre de 2008

Avantguarda

a) Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries que sorgiren durant el primer terç del segle XX, especialment a França i Itàlia amb una voluntat de ruptura dels models artístics, però també morals, vigents en aquell moment i per tant, en general, amb un esperit de protesta o de subversió de l'ordre establert. De fet les Avantguardes són l'expressió més genuïna de la nova societat industrial ja consolidada i de la crisi de racionalisme que cíclicament afecta qualsevol societat aparentment ben assentada.

b)
Cubisme: El cubisme tracta les formes de la naturalesa per mitjà de figures geomètriques, representant totes les parts d'un objecte en un mateix pla.
Futurisme: El futurisme va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb l'art del passat.
Surrealisme: Aquest moviment artístic, intel·lectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat.
Dadaisme:
El moviment va caracteritzar-se per una postura nihilistica, anàrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art, i la polïtica tradicionals.

Cal·ligrama: Un caŀligrama o poema visual és un text, de vegades tan sols una frase o paraula, generalment poètic, en què s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la caŀligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable.