Narració d’una situació de perill

Era ple hivern, els llums de Nadal ja estaven col·locats des de fa dies, els carrers estaven buits i una freda brisa feia que les meves mans s'anessin refredant i em fessin mal.

Caminava sol per aquells carrerons foscos i bruts, un soroll molt fort i agut es va escoltar uns metres enrere, les meves pulsacions van augmentar, el mateix que la meva respiració. Els meus passos acceleraven a poc a poc, tot em feia por en aquell moment, les ombres de la llum de la lluna en les parets, em feien veure figures horribles i com m'anaven perseguint. Al arribar a una plaça vaig començar a mirar pertot arreu, solament veia cotxes bruts, carrerons que en aquest moment per a mi semblaven el corredor de la mort i enmig de la plaça una grandiosa i ruïnosa estàtua. En aquest moment i veient-me sol en aquell infern notava com les ombres saltaven sobre meu i sense pensar-ho dues vegades vaig començar a córrer. El pànic s'apoderava de mi i començava a semblar un nen que comença a caminar, ensopegava amb tot el que hi havia i mirava pertot arreu, sense un sentit a seguir. Les meves cames ja no podien més però jo seguia corrent, mentre corria escoltava riures darrera meu i passos de gent corrent, un gat brut i no molt ben alimentat em va saltar a sobre des d'un dels contenidors al costat del carrer, no vaig tardar en colpejar-li i treure-me’l de sobre.

Quan més a prop escoltava els riures, més a prop estava de casa, no sé perquè de cop i volta em vaig parar i vaig mirar cap a enrere amb cara desafiant, entre els cotxes vaig veure a un home amagant-se darrere d'un cotxe, vaig preguntar, sense rebre resposta alguna, es van escoltar més riures. De cop i volta vaig començar una altra vegada a córrer amb totes les meves ganes, aquell escruixidor malson va acabar al tancar-se la porta del meu portal, deixant darrere seu aquella terrible experiència.