Noucentisme

Oda a Espanya.

3) - No sents la meva veu atronadora?
- No entens aquesta llengua-que et parla entre perills.?
- Has desaprès d´entendre an els teus fills?

4) Crec que parla de la desaparició que poc a poc va tenir el català.

Cançoneta incerta.

2) Penso que el tema del poema és la confusió del enamorament.
3) El camí porta a l'amor.
4) Personificació: rossola ingrata
Interrogació retòrica: ¿Serà drecera del gosat, rossola ingrata, o bé un camí d'enamorat, colgat de mata?
Antítesi: "si trist o somrient acull son hoste" o "i és camí incert cada camí,n'és cada vida."
Poso les dues perque no tinc segur si és una de les dues.

Joan Maragall i el Modernisme

1. Que la vaca es cega. La identifico amb un vagabund per que va d’un lloc a altre tot sola, i li donaria la mateixa sensació per que ningú dels dos saben on van. La relació amb el modernisme es que reflecteix els problemes que tenim els humans passant-los a una vaca.

2. Les diferencies entre les vaques de les diferents poesies es:
- La vaca de “la vaca cega” esta sola per que te un problema.
- I la vaca de “la vaca suïssa” esta sola per que ella vol.

Narració d’una situació de perill

Era ple hivern, els llums de Nadal ja estaven col·locats des de fa dies, els carrers estaven buits i una freda brisa feia que les meves mans s'anessin refredant i em fessin mal.

Caminava sol per aquells carrerons foscos i bruts, un soroll molt fort i agut es va escoltar uns metres enrere, les meves pulsacions van augmentar, el mateix que la meva respiració. Els meus passos acceleraven a poc a poc, tot em feia por en aquell moment, les ombres de la llum de la lluna en les parets, em feien veure figures horribles i com m'anaven perseguint. Al arribar a una plaça vaig començar a mirar pertot arreu, solament veia cotxes bruts, carrerons que en aquest moment per a mi semblaven el corredor de la mort i enmig de la plaça una grandiosa i ruïnosa estàtua. En aquest moment i veient-me sol en aquell infern notava com les ombres saltaven sobre meu i sense pensar-ho dues vegades vaig començar a córrer. El pànic s'apoderava de mi i començava a semblar un nen que comença a caminar, ensopegava amb tot el que hi havia i mirava pertot arreu, sense un sentit a seguir. Les meves cames ja no podien més però jo seguia corrent, mentre corria escoltava riures darrera meu i passos de gent corrent, un gat brut i no molt ben alimentat em va saltar a sobre des d'un dels contenidors al costat del carrer, no vaig tardar en colpejar-li i treure-me’l de sobre.

Quan més a prop escoltava els riures, més a prop estava de casa, no sé perquè de cop i volta em vaig parar i vaig mirar cap a enrere amb cara desafiant, entre els cotxes vaig veure a un home amagant-se darrere d'un cotxe, vaig preguntar, sense rebre resposta alguna, es van escoltar més riures. De cop i volta vaig començar una altra vegada a córrer amb totes les meves ganes, aquell escruixidor malson va acabar al tancar-se la porta del meu portal, deixant darrere seu aquella terrible experiència.

Moderns o Modernistes?

Apartat 1:

- El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX.
- Moviment artístic i decoratiu de finals del segle XIX i principis del XX,caracteritzat per la profusió de motius naturals,les línies corbes i un ús depurat del color.
- Moviment literari sorgit en Hispanoamérica i Espanya a la fi del segle XIX i principis del xx,que es va relacionar amb el parnassianisme i simbolisme francesos,de tendència exòtica i esteticista.

Apartat 2:

Apartat literari:
- Rubén Darío: Azul
- Ramón Del Valle-Inclán: la trilogia “La guerra carlista”, composta per “Els croats de la causa”, “La resplendor de la foguera” i “Gerifaltes d'antany”.
- Antonio Machado: Soledades.
- Juan Ramón Jimenez: “Época sensitiva, época intelectual i época verdadera.
- Amado Nervo: Serenidad.
- Fernando Fortún: La hora romántica.
- Victor Català: Solitud.
- Prudenci Bertrana: Josafat.
- Joan Maragall: Estrofes decadentistes.
Apartat arquitectura:
- Gaudí
- Domènech i Montaner
- Puig i Cadafalch
- Enric Sagnier i Villavecchia
- Rubió i Bellver
Aquests arquitectes van fer edificis tan espectaculars com: El palau de la música, casa Gaudi, la pedrera, Bellesguard,.. etc.
Apartat escultura:
- Agapit y Venanci Vallmitjana
- Josep Llimona
- Eusebi Arnau
- Miquel Blay: Colabora amb Domènech i Montaner en el Palau de la Música.
- Pau Gargallo: Obres en el Palau de la Música i al hospital de San Pau.

Apartat pintura:
- Ramon Casas: Baile de tarde.
- Mir
- Utrillo
- Lluïsa Vidal
- Rusiñol: Paisaje de “El puerto de Barcelona”

Escola Mallorquina

L’escola Mallorquina va ser una promoció de nous poetes que és va crear a meitat del segle XX. Aquest escriptors escrivien en català i castellà alternant-los.
Els poetes eren conservadors, catòlics, d’ideologia rural i tradicional entre altres característiques. Aquests poetes conservaven las tradició i la llengua, a més aporten altres característiques pròpies dels mallorquins.