domingo, 19 de octubre de 2008

Jordi de Sant Jordi

Els versos on expressa la seva solitud són:
- Desert d’amics, de béns e de senyor, en estranys lloc i en estranya contrada.
- Lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor.
- No vei algú que de mé s'haja cura
I en els que es veuen els lligams amb el seu senyor són:
- Fortuna vei que ha mostrat son voler- En esguard d'u qui al cor me destenta- En acunçar el nostre deslliurament

1 comentario:

Elena dijo...

La primera part del poema està perfectament analitzada. Has encertat tots els versos que manifesten la solitud que sent el poeta en estar presoner.
En canvi, quan parlem dels lligams amb el seu senyor, no són els versos que has marcat els que caldria assenyalar. La versió que has utilitzat és l'antiga, per aquest motiu, potser no hagis entès la totalitat del que diu.
L'opció correcta seria:
"pel meu senyor a qui de cor servia", "el bon liberal que m'ajuda tan gentilment a banda", "ell em traurà, car ell és qui em comanda", "rei virtuós, senyor meu natural".
Tens un 5, ja que has encertat la meitat.